ENS CAL UN FUNCIONARIAT DE JUSTÍCIA NACIONAL

17 març 2013

Actualment, el funcionament de l´Administració de Justícia al nostre país sofreix tota una sèrie de mancances que van més enllà de les que es deriven d´un finançament públic deficient, culpa del drenatge de recursos econòmics que patim a mans de l´Estat. Si treballar amb un finançament insuficient implica no poder contractar la quantitat de personal que necessitem per tal que la justícia funcioni a un nivell d´agilitat acceptable; en el cas concret de Catalunya, hem de patir un segon problema, no menys important que l´anterior: la manca de preparació, motivació i estabilitat d´un sector important del funcionariat.
Catalunya no té competències plenes en matèria de contractació de personal funcionarial en l´àmbit judicial. Si l´Administració de Justícia catalana necessita cobrir places amb personal fix, ho ha de demanar al Ministeri de Justicia, que és l´encarregat de convocar les oposicions pertinents, d´àmbit estatal, adjudicant aqueixes places sol.licitades per Catalunya, però obrint el procés de selecció (mitjançant oposició o concurs oposició) a qualsevol ciutadà de l´Estat. Així doncs, ens trobem que molts funcionaris dels qui obtenen plaça a Catalunya, són vinguts de fora, de comunitats castellanoparlants, sense cap coneixement de català. La llengua catalana es troba totalment discriminada en aquests processos selectius, no comptant per puntuar en la fase de concurs, de cara a obtenir-ne la plaça; tanmateix, tenir coneixements d´altres idiomes de fora de Catalunya, sí que puntua decisivament per obtenir aquesta plaça. Així, ens trobem amb l´absurd  que, per treballar a Catalunya, conèixer el català no resulta valorat; però saber parlar tibetà, mongol, swahili o un idioma indígena de la selva amazònica, sí que hi puntua, fins a un màxim de 2 punts. Pot donar-se el cas injust que, entre dos opositors, després dels exàmens de selecció, i de la baremació del concurs, qui tingués més punts, i a més a més sapigués parlar català, quedés sense plaça en benefici d´un altre opositor que, tot i tenir menys punts en la fase de concurs oposició, acredités el coneixement d´alguna llengua estrangera. Com tothom sap, per treballar als jutjats catalans, resulta més útil saber parlar coreà, luxemburguès o suec, que no pas català…
La majoria d´aquests funcionaris arriben a Catalunya amb la intenció de, passats dos anys, demanar el trasllat cap al seu lloc d´origen; a més a més, en ser funcionaris que no pensen quedar-se a viure a la nostra terra, opten per no integrar-se, no aprendre el nostre idioma i, sovint, són persones desmotivades per tal de poder realitzar la feina correctament. També hem de tenir en compte que, si no han treballat abans a l´Administració de Justícia, han d´aprendre a realitzar correctament totes les funcions requerides al seu lloc de feina, un temps d´aprenentatge que pot durar mesos, i que alenteix el funcionament general del jutjat, i un cop ja tenen el rodatge necessari, marxen en concurs de trasllat. Per tant, l´Administració de Justícia catalana funciona, en la pràctica, amb un personal en constant moviment geogràfic, el que provoca tot tipus de disfuncions que afecten el normal desenvolupament de la feina judicial. Més encara, les baixes laborals, especialment les de llarga durada, provocades per depressions, no són infreqüents entre aquest col.lectiu esmentat, el que suposa una despesa extra per a les arques de la Generalitat, que es veu forçada a contractar interins substituts.
Tot plegat, ens mena a la conclusió que, mentre la Generalitat no tingui competències plenes en matèria judicial, especialment pel que fa als processos de selecció i contractació de personal, fos convenient que no demanés a l´Estat cap plaça de funcionari fixa; i que optés per cotractar interins, tot fent servir les pròpies borses de treball. En la contractació d´interins, la Generalitat ja sí que hi pot posar requisits, com el del coneixement de la llengua catalana, per exemple, exigint passar un petit curset de formació on cal acreditar-ne uns coneixements de català per poder apuntar-s´hi (com fa actualment). Així, aconseguirem tenir un cos funcionarial propi, per bé que interí, arrelat al territori i coneixedor de la llengua, disposat a treballar en comunió amb els ciutadans, fidel a la Generalitat i als seus interessos i capaç d´oferir un servei de més qüalitat; al temps que s´estalviarien despeses a la Generalitat  en ser, com he apuntat amb anterioritat, un col.lectiu motivat, en trobar-se arrelat al país . Aquest cos funcionarial propi, hauria de ser la base de la futura Administració de Justícia catalana , quan poguem tenir plenes competències en aquest camp.